Abismes de Salvador Dalí

Els abismes de Salvador Dalí són creats a partir de tres dicotomies: Poder – inspiració, Amor – evasió i Mort – transcendència. D’aquests neixen els tres i més coneguts enclavaments del famós Triangle Dalinià.

 Port-Lligat s’erigeix de poder i inspiració

El primer abisme neix de la necessitat de generar poder i de tenir la inspiració divina, la que tot artista necessita. Així neix la casa de Port-Lligat, bàsicament una fàbrica, aïllada i laberíntica, un taller singular, el lloc on la inspiració esdevé tangible, on l’imaginari i singular món de Dalí cristal·litza, a partir de les idees arrabassades del macrocosmos propi per a convertir-se en una cosa essencial per a ell i la seva musa, diners. És on forma i fons convergeixen per solidificar, ara sí, en obres artístiques reals i materials que es podran observar, tocar i, en definitiva, sentir a través de tots els nostres sentits més banals.

 Púbol es construeix per amor i evasió

De l’abisme entre l’amor del pintor per Gala i la necessitat d’evasió, neix el regal més gran, un castell per a la seva musa. El de Púbol serà la font on l’evasió amorosa evoca, on la llibertat de l’autor i la de la seva dona no s’encavalquen gaire. Com si fos una bicapa entre dos líquids de diferents densitats. Salvador Dalí pren i presta idees del seu món creatiu, surreal i transgressor, per crear en aquest espai un misteriós i estètic palau més d’evasió que un típic niu d’amor. Un regal en forma de bombó surrealista únic i irrepetible, on Gala podrà tenir el seu espai, llibertat. El lloc és essencial per al pintor ja que és on viurà i descansarà la seva musa i per tant un lloc on els seus somnis i fantasies fluiran sempre pel respecte d’ella, ja que Salvador precisament no tenia permesa la seva entrada tret que li ho demanés per escrit i amb una carta.

 Figueres és el resultat de mort i transcendència

De l’abisme entre la por a la mort del pintor i la seva necessitat de transcendència neix el museu-teatre de Figueres, un lloc per impregnar-se tangiblement de l’obra artística més gran de Dalí. Els seus elements prenen sentit global per poder transcendir així en temps i lloc, i poder fregar així la seva immortalitat. És on hi ha la major exhibició del seu món més físic però també més metafísic, i es converteix així en un ens autònom i independent, un lloc estrany amb vida pròpia, com si es tractés d’una magna obra d’art singular i independent. Tot el seu misticisme impregna cada racó del teatre i arriba, amb tota la seva energia aparentment caòtica però perfectament pensada i cuidada, als sentits de qualsevol, per poder entendre el seu art, la seva vida, el seu geni i la seva figura, tancant així el triangle vital del artista, a més de la connexió entre la terra i el més enllà.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Utilizamos cookies para proporcionar funciones de redes sociales y analizar nuestro tráfico. También compartimos información sobre su uso de nuestro sitio con nuestros socios de redes sociales, publicidad y análisis. View more
Aceptar
Denegar